Un recorregut en 20 imatges

Les crisis creatives no són bones ni dolentes. Són. Han de ser. El punt àlgid és quan arribes a la conclusió que els artistes bons només tenen deu o dotze obres realment bones al llarg de la seva trajectòria – al millor dels casos – i la resta de la seva producció, a vegades molt nombrosa, viu a costa d’elles. Ells no serien el que són sense aquestes referències.
L’obra de Picasso no seria la mateixa sense el Guernica i el Retrat de Gertrude Stein, la de De Kooning no tindria el mateix valor sense quatre o cinc de les seves Dones, sempre les mateixes, i Miró deu molt a les Constel·lacions i a La masia. El problema, per l’artista que vaga pel seu estudi amb les espatlles caigudes i la mirada perduda, amb por de començar una altra obra i descobrir que és la mateixa d’ahir, emmascarada, és quan sospita que ja les ha realitzat.

Close Menu